Proletaris de tots
els paisos: uniu:vosl
Òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya
Número 455
Barcelona, 15 de novembre de 1.976
Preu: 40 pessetes
la jornada del dia 12
Més de 430.000 participants a la jor nada vaguistica del dia 12 a Catalunya i més de 2 milions a tot Espanya: heus: aquí el primer balanç d'una jornada de combat que marca una fita i que ha asso lit un nivell sense precedents de la Guerra Civil ençà.
L'amplitud dels resultats té una di-— mensió més gran que la indicada per aquestes xifres si tenim en compte les condicions d'il.legalitat en què la va- ga ha estat convocada, la duresa de la repressió i la gravetat de les amena- Ces. Els treballadors tenen, doncs, raons de sobra d'estar contents.
Pel caràcter unitari —per prímera ve gada des de la guerra- de la crida, el 12 de novembre és una fita, també, en el camí de la unitat de la classe obre- ra i posa de manifest la capacitat de
"z— 4
-
Luri
P
Ca. 5 : xi -." 4
Eta — lla 1e
convocatòria de l'oposició democràtica (de l'oposició sindical en aquest cas) quan abandona sectarismes úi s'uneix. Aquells que,, invocant posicions més "re volucionàries", s'han girat d'esquena a l'acció hauran de reflexionar seriosa- ment sobre la seva actitud.
El comportament pacífic, conscient i responsable dels vaquistes serà també um factor que jugarà un paper en la si- tuació política, treient pretextes als qui estan interessats a alimentar un Clima de"catastrofisme" per tal de "de
i dEl desplegament de forces no impedt l'acció de més
de dos milions
ide treballa-
mostrar" que els pobles hispànics són
ingovernables i no mereixen res més que
garrot. Una valoració completa de la
jornada haurà d'incloure no sols les ac cions efectives sinò també els múlti-
ples pronunciaments i adhesions de col-
lectius de treballadors (com els del Me
tro de Barcelona) que han trobat obsta-. cles repressius insuperables per anar a
l'acció.Cap d'aquests obstacles no s'ha
traduit, però, en reaccions crispades o
violentes.
Una tal serenitat no s'ha de confon- dre amb feblesa. Si una cosa és certa, avui, és la massiva voluntat de la clas se trebaliadora (i d'altres sectors po- pulars: no menystinguem els tancaments de comerços úi les actituds dialogants de força empresaris) de replicar amb de cisió a les mesures arbitràries del go- vern, de lluitar resoludament pels seus drets econòmics, socials i polítics.
Rixí, el 12 de novembre s'inscriu
(Passa a la pàgina seguent)
pàgina 2
treball
15-X1-1.976
PROCESSAT
PEL T.O.E i LA VEU PACTANT Úr
El company Gregori López Raimundo ha estat processat pel T.O.P,. El se- cretari general del PSUC havia de di positar aquest matí una fiança de 200.000 pessetes per a la seva lli- bertat provisional. Davant aquest fet, el Comitè Executiu del PSUC fa públic el seguent comunicat:
"El Comitè Executiu del PSUC, da- vant el processament de Gregori Lo- pez Raimundo, secretari general del Partit, pel Jutjat d'Ordre Públic, acorda el pagament de la fiança de 200.000 pessetes exigida tÚ invita les 0crganitzacions, —militants 4 amies del Partit a contribuir econò- micament a la recapta urgent d'aques ta quantitat com a expressió conere- ta de solidaritat envers el nostre Partit i molt especialment envers el 8eu secretari general",
El processament de Gregori López Raimundo demostra un cop més la con- tradicció entre les promeses refor- mistes del govern i les seves acti- tuds repressives així com la seva po lítica discriminatòria respecte als Comunistes i altres forces de l'es- querra. I planteja de nou l'exigèn- Cia de l'amnistia total i de les lli bertats polítiques sense exclusions.
———————————,
GREGORI LOPEZ RAIMUNDO A DIARIO DE BARCELONA
El DIARIO DE BARCELONA d'ahir pu- blicava a la secció "El Parlament dé Paper", una enquesta sobre "quines són les condicions mínimes i necessà
. ries que s'han de donar perquè exis- teixi una veu pactant única per a Ca talunya2" Ç
Gregori López Raimundo, secretari general del PSUC, respon pregunta:
"La veu pactant única ha de tenir entre d'altres, les caracteristiques principals seguents:
a) Ser representativa de la tota- litat o de la gran majoria de les forces polítiques úi socials catala- nes,
b) Defensar un programa que res- pongui als interessos de Catalunya i coincideixi amb els de la democràcia espanyola,
Cc) Propugnar l'articulació dels Organismes democràtics de tot Espa- nya en una Plataforma Única.
"La veu pactant única' hauria de representar, per tant, el CFPC, l'A.C. i els partits, moviments i entitats que no formen part d'a-
un cop de puny a la reforma
(Ve de la pàgina anteri: r)
dintre del marc de l'oposició obrera a la política econòmica del govern Suàrez Aquesta gran batalla posa els treballa- dors en millors condicions per donar d altres cops contra els qui pretenen de carregar sobre les seves esquenes les conseguències d'una crisi de la qual no són responsables. I contra la pretensió reformista de marginar del procés de canvi les forces del treball,
les més dinàmiques de la societat. La
jornada és, doncs, un argument de pes a favor de la ruptura: recorda als refor-
mistes que hi ha a l'Estat espanyol mí- lions de ciutadans no disposats a roman dre com a espectadors passius en els propers episodis de la nostra història. Els qui pretenguin acollir-se als oferí ments del govern a fi d'impedir als tre balladors la conquesta dels seus drets, la garantia de la llibertat i el prota- gonisme que els pertoca, han d'adonar- se de l'estat d'ànim de milions de tre- balladors, de la seva determinació i el seu desig de canvi, que la gran jornada del 12 de novembre expressa.
així a la:
l
ICA
quests organismes, però que desit- gen l'autogovern per a Catalunya 1 la democràcia per a tot Espanya.Hau- fia de comptar a més amb el suport
tàcit o explícit de la jerar- quia eclesiàstica catalana,dels Col- legis Professionals i les Associa- cions de Veins que no formin part de l'Assemblea de Catalunya, de l'Om- nium Cultural, del Congrés de la Cul tura Catalana i d'altres entitats I moviments que, tot 4 que no desen- volupin una activitat politica direc ta,es manifestin en favor d'un canvi democràtic que inclogui la recupera- ció de l'autonomia catalana di de la democràcia per a tot el conjunt dels pobles d'Espanya.
"Referent al programa, existeix ja una coincidència essencial entre el CFPC i l'AC que hauria de tenir Com a base i punt de partida la res-
titució dels drets úi institucions configurats en l'Estatut Autonòmic de 1.932, el qual es podria aconse- guir que fos acceptat per tots els grups que es van unir a la Comissió ii de setembre, i personifica a ni- vell popular el crit "Llibertat, Am- nistia i Estatut d'Autonomia".
"Les dificultats existents per tal d'arribar a la "veu pactant úni- ca" no es deriven principalment de divergències sobre l'objectiu a acon
seguir, sinó de vrivalitats resul- tants de l'ambició de certs partits -O dels seus líders- per assegurar- se l'hegemonia en el procés de can vi i en el futur règim autonòmic. Per aquesta raó,malgrat la coincidèn cia dels respectius programes, no hi ha acord entre el CFPC i l'AC per ne gociar conjuntament amb l'oposició de la resta d'Espanya. Aquest desa- cord no es produeix de fet entre con sell i Assemblea, sinó entre els par tits components del Consell, alguns dels quals no volen que l'Assemblea de Catalunya participi en la negocia ció amb l'oposició espanyola perque reforça les posicions més radical- ment rupturistes i democràtiques.
"Una dificultat més per arribar a la 'veu pactant única', — originada també per ambicions partidistes, es deriva de l'intent de fer-ne centre i portaveu el President de la Genera litat a l'exili, Sr. Tarradellas, que propugna la negociació separada amb el Govern Suérez i s'oposa a l'articulació de l'oposició catalana amb les forces democràtiques de la resta d'Espanya.
tCom se sap,el PSUC s'oposa a que el Sr.Tarradellas es barregi en l'ac ció concreta dels partits i s'hi in- terfereixi fins que arribi el moment de constituir el Govern Provisional de la Generalitat, ja que suposa un seriós obstacle per arribar al Pacte Català i a l'acord de l'oposició de tot Espanya que són indispensables perque hi hagi ruptura a escala espa nyola i recuperació de l'autonomia de Catalunya".
15-X1-1.976
ISSECIEL TÒCIEA
L'èxit extraordinari de la jornada del 12 ha reforçat la importància de la Primera Assemblea General de la Confede ració Sindical de la Comissió Obrera Na cional de Catalunya, celebrada a Barce- lona dos dies després.
Celebrada encara a la clandestinitat, ha comptat amb la presència de Nicoléís Sartorius, del Secretariat de la Gene- ral de CC.OO., i de delegacions del País Valencià i Eusxadi, de la SOC, de la CGIL de Torí, d'advocats laboralis- tes i del Gabinet Tècnic de CC.OO. a Ca talunya.
Van ser presentades cinc ponències, i sotmeses a votació. Per part del Se-
cretariat, Cipriano García en presentà una sobre la situació política, Josep Tablada sobre les característiques del
sindicat de CC.OO. i Francesc Frutos so bre la construcció del sindicat de CC. OO. i el camí cap al Congrés. Rafael Gisbert i Josep Molins van presentar les altres dues ponències, de caràcter global.
Els representants elegits als rams i a les comarques van informar breument del dia 12 i dels progressos en l'afi- liació di organització del sindicat de CC.OO.
Un clima d'entusiasme va dominar l'acte, en particular quan el company Sartorius va dir que les forces políti- ques i el govern haurien de tenir en compte la jornada del 12 com a demostra ció del que és, del que vol i del que pot la classe treballadora. Va insistir en la necessitat de "lluitar i organit- zar-se, organitzar-se 4 lluitar", en front de la reforma, "que porta a dins un punyal contra els treballadors: la reforma sindical, l'atomització de les organitzacions obreree 4 el robatori del patrimoni sindical". Reforma que no és la solució, sinó al contrari: la ma- nera d'evitar la solució dels problemes del país, que exigeixen la llibertat.
Tant a les ponències com a les suc- cessives intervencions es posà de mani- fest el caràcter del Sindicat de Comis- sions Obreres que es vol construir. Uni tari -van sovintejar els crits d'"uni- tat"l-, — democràtic, 4 independent, de classe, que sàpiga recollir la tradició assembleàèria de Comissions Obreres. Tam bé va haver-hi unanimitat quant a la necessitat d'anar a la construcció del Sindicat de CC.OO. i al seu Congrés Constituent, sense que això vulgui dir renunciar al Congrés Sindical Constí- tuent del Sindicat Unitari, que només
sible amb la llibertat. I per em ETP la llibertat, el sindicat de CC.OO. serà arma fonamental.
les ponèn- votacions van donar a 9R des pel Secretariat una àm
nta GLES 4pEERS rior al 80 per
plia majoria, sempre supe cent del total de vots.
treball
En la foto de TREBALL, un mo ment de l'As- semblea de la CONC, celebra da ahir.
Les propostes d'organització del Se- Cretariat i de la Permanent fetes per l'Aqustí Prats van ser també aprovades per aquesta majoria, igual que la desig nació de Josep Lluís López Bulla com a Secretari General de la Confederació, que, juntament amb en Josep M. Rodrí- guez Rovira, s'afegirà a la delegació catalana a la General de l'Estat.
Va cloure l'acte -que va mantenir unes 800 persones en un clima intens d'eufória i entusiasme- el recent nome- nat secretari general, López Bulla, que va denunciar la discriminació contra les CC.OO., tot demanant la dimissió
del Govern. Després de valorar positiva
ment la jornada del 12, subratllà la im
portància de la construcció del sindi-
cat de CC.OO, 1 del procés d'afiliació,
que hauria de ser, va dir, de centenars de milers de treballadors a Catalunya.
Plantejà la necessitat de lluitar per la ruptura, contra la reforma que vol imposar el govern. I després de saludar el poble xilè i el saharaí, així com tots els pobles oprimits del món, acabà destacant els objectius de pau, progrés social 4 acabament de l'explotació de l'home per l'home.
ANTONI FERRER
AL ACABAR LA VAGA DEL PERSONAL NO DOCENT
CLAUSTRE DEMOCRÀTIC
El PND de la Universitat de Barcelo- na ha decidit, en l'assemblea de l'on- ze de novembre, acabar la vaga que ha durat dos mesos. La unitat del personal no docent, la seva combativitat i la ca pacitat de negociació de la comissió del PND han estat els factors més im- portants en l'obtenció de l'objectiu mínim que consistia en conservar els mateixos sous que en el darrer curs. La vaga ha acabat, però el conflicte no ha estat solucionat. El PND de la Uni- versitat segueix cobrant uns sous bai- xíssims i està en una situació adminis- trativa úi laboral incerta. Una Univer- sitat oberta, en funcionament, amb la presència dels estudiants, pot ser un marc més apropiat per a la lluita rei- vindicativa del personal no docent,
El conflicte del PND ens permet de treure'n diverses ensenyances: en pri- mer lloc, la irresponsabilitat i la in- diferència de les autoritats acadèmi- ques úi ministerials. Mentre aquí està- vem en el punt àlgid del conflicte i es reclamava la presència del ministre, ell es passejava per Nigèria i el di- rector general d'universitats, el go- vemador civil di els ministres Osorio i Martín Villa conspiraven els uns con- tra els altres per tal d'evitar, amb "arguments" diversos, que a la Univer- sitat de Barcelona es , pogués iniciar un procés constituent que portés aviat a l'elecció democràtica d'un rector amh un programa mínim d'alternativa. En se- gon lloc, el ministeri i el governador van Hintentar donar una sortida al con- flicte, quan va sorgir, d'una assem- iblea de professors numeraris i no nume-
raris, un embrió d'alternativa democrà- tica per al govern de la Universitat .En tercer lloc, aquesta lluita ha demos- trat, una vegada més de manera ben pa- lesa, la coincidència d'objectius del PND, els professors i estudiants entorn d'una Universitat autònoma, catalana i democràtica. Finalment, si bé cal que la Universitat jugui un paper important en la ruptura -—i en aquest sentit, els aturs totals de l'Autònoma i la Politèc nica el dia 12 en són un bon exemple- i que a més S'hi concreti millor una alternativa a mig termini -i d'aquí la convocatòria del 3er. Congrés Univer- sitari Català-, és fonamental en aquest moment posar dempeus un vast moviment per la salvació de la Universitat. Si, en aquest sentit, els moviments de pro- fessors, estudiants i PNDS no situen en iles juntes de govern equips d'homes e- legits amb un programa discutit a les "assemblees, el propi funcionament de la Universitat estarà constantment amena- çat per l'actual política ministerial.
El que cal —és obrir un procés de discussió. que ens porti a la convoca- "tòria de claustre, En els darrers dies
la 0 conspiració de què parlàvem ha esclatat, i el Ministeri, sense consul- tar l'opinió de tots els estaments de la Universitat, ni tan sols la de la seva Junta de Govern, i només amb el vot d'altres quatre degans, ha nomenat el professor Jiménez de Parga rector de la Universitat. De moment els PND 4 els estudiants s'han manifestat contra aquesta fórmula des del mateix nomena- ment i fins i tot des d'abans."
J.R.L.
pàgina 4
treball
15-X1-1.976
——————,
LA VAGA . Ell XIFRES
CATALUNYA "Província Total de tsobre vaguistes assalar. . Barcelona 392.552 31,40 Lleida 4.150 9,00 Girona 10.760 12,63 Tarragona 24.015 37,00 Total 431.477 30,80 "PROVÍNCIA DE BARCELONA Ram Obrers en tsobre vaga el ram Construcció 109.525 85,23 Metall 109.009 43,06 Alimentació 5.070 7,74 Fusta 6.121 Transport 7.112 Aigua,Gas,Elec 14.770 97,6, Tèxtil 34.246 21,1 Assegurances 3.700 Arts Gràfiques 12.304 28,3 Bança 9.130 27,5 Ensenyament 3.100 TAP 4.861 Port, Duanes, Consignataris —7.300 Sanitat 2.400 Ofic. i despatxos 680 Diversqs no especificats —63.224 Total 392.552 31,40 BARCELONA CAPITAL Ram Obrers en Percentatge vaga Transport 6.150 2,78 higua,Gas,El.12.260 6,01 Assegurances — 3.500 1,54 Fusta 4. 000 1,81 Tèxtil 7.370 3,34 Metall 62.804 28, 48 Petits Tallers , 3.350 1,51 Alimentació —3.000 1,36 Ensenyament —2.045 0,92 Construcció 80.000 36, 28 Port, Duanes i Consignat. 7.300 3,31 Sanitat 1.800 0,81 TAP 4.861 2,21 Ofic. i despatxos 481 0,21 Banca 8.100 3,67 Química 7.132 3,23 Arts Gràf. 5. 344 2,42 Total 220.497 100,00
Font: Gabinet Tècnic de la Confedera ció Sindical de la C.O.N.C.
(Les xifres són 8Behse comptar els e8 tudiants nú les petites empreses. 7
comerços) Y
La
A Catalunya, prop de 430.000 treballa- dors van participar .. passat. dia 12 a la Vaga, dels quals 220.000 a Barcelona ciu- tat. Tots els rams, totes les Comarques, en una o altra mesura, s'han incorporat a les accions que arreu de Catalunya ha portat a terme la classe treballadora se- guint la crida unitària de les cinc cen- trals sindicals catalanes.
L'aspecte més remarcable és la genera- lització de les accions arreu de Catalu- nya i de l'Estat espanyol. El govern ha- via decidit d'antuvi que la jornada seria un fracds, úi va preparar unes xifres de vaguistes que no tenien res a veure amb la realitat, alhora que feia pujar la borsa en un intent de mostrar que "res no havia passat". Però el tret s'ha tornat contra ell, els més de dos milions de pa- rats han demostrat que sí que havien pas-
sat coses, i la pujada de la borsa queda Com una ridícula maniobra del maquiave- lisme de via estreta de Martín Villa. La
els mitjans oficials han anat donant ha estat un altre exemple d'aquest fracàs governamental: els dos- cents mil a tot l'Estat espanyol que la TV va donar a migdia es van convertir en més de cinc-cents mil a la darrera infor- mació de la nit. I fins i tot el to en .. tr la notícia va anar canviant, fins a reconè:zer al final del dia que "alguna Cosa havia passat".
informació que
A nivell de Catalunya, la maniobra ha estat la mateixa. Segons el Govern Civil, 200.000 és la xifra de treballadors en vaga, mentre que la xifra real sobrepas- sava els 400.000. Tampoc a Barcelona "no ha passat res", com ho demostren la SEAT, PEGASO, 0QMAQUINISTA, 0LAMPARAS Z, MEVOSA, per parlar només d'algunes de les grans empreses del metall que han participat, tota la plantilla, a la vaga de 24 hores. La HISPANO OLIVETTI ha estat capaç de trencar el pacte social que un dia s'ha- via signat i ha protagonitzat una de les accions més massives i importants del me- tall a Barcelona. El metall, juntament amb 2a construcció, ha estat el ram on més treballadors han donat suport a la vaga. Aquest darrer sector, la construc-
la jornada
ció, ja havia demostrat en altres lluites com sabia coordinar els seus esforços a nivell de tot l'Estat. Però el metall, ha estat la primera vegada a la seva histò- ria que demostra de forma unida la seva força i obre el camí a noves experiències a tenir en compte i a impulsar en l'esde- venidor. I no solament per la participa- ció decisiva de les grans empreses, sinó
UNA
també, com a molts altres rams, per l'ex- tensió de la vaga a les petites i mitja- nes -la majoria no comptabilitzades en
les xifres que es donen-, moltes d'elles amb un nivell baix d'organització sindi- Cal però tremendament sensibilitzades per
la crida unitària de les centrals contra la política econòmica del govern, per l'amnistia i per les llibertats politi- ques i sindicals,
Però al costat del metall i de la cons trucció, altres sectors han anat massiva- ment a la vaga: Aigua, Gas i Electrici- tat, que només a Barcelona ha representat més de 13.000 treballadors parats, als quals cal sumar els d'aquest sector que han parat arreu de Catalunya. Els treba- lladors de l'Administració Pública que, a partir d'assemblees, han demostrat el seu suport a la jornada. Els de banca, asse- -on han parat quasi Cotes les
gurances
UNA PREPARACIÓ CARREGACAI
LA PREPARACIÓ
La preparació de la jornada d'atur del dia 12 ensenya moltes coses i està carregada de lliçons que valdrà molt la pena de retenir. Primer, la lliçó de la unitat. L'acord entre les cinc centrals sindicals (UGT,CC OO, USO, CNT, SOC) és Una conquesta de la classe obrera i obre camins de cara al futur: cal treballar, per dalt i per baix,a favor de la unitat sindical,que respon a la voluntat unità- ria del poble,en general, i de la classe obrera, en particular. El comunicat con— junt de les centrals sindicals ha estat, per tant,un dels elements més mobilitza- dors de cara al dia 12.
Una altra lliÇó:les converses amb els empresaris,que s'han produít a molts de
rams i zones,especialment en el Baix Llo
bregat, ú que comporta progressos polí- tics qualitatius. Es cert que no sempre l'empresariat s'ha mostrat digne dels es forços que aquestes converses —Comporta-
ven. Però tals negociacions seran la ba"
se d'una nova ofensiva per aillar el bun
her, i per obligar els empresaris a dis- cutir amb una classe obrera forta i res-
ponsable,
Una lliçó de signe distínt:quan creix la lluita, la repressió s'enforteix. Una vegada més, hem de denunciar les deten- cions dels nostres companys de la CONC, mostra de la incapacitat del govern per fer front als problemes i per convèncer el poble dels seus propòsits falsament reformistes. Junt a les detencions més conegudes, n'hi ha altres: caldrà fer un balanç de tots els represaliats, pel sol fet d'haver donat suport a la convocatò- ria pacífica del dia 12. I en el capítol de repressions, no podem oblidar la re- pressió sobre els mitjans d'informació, inadmisible en una societat democràtica. Que el governador hagi de Convocar els directors de diaris per tal d'impedir que la premsa es converteixi en una cri- da oberta de signe popular,és humiliant per a tot, i especialment per als qui han demostrat una professionalitat fora de dubte a l'hora d'informar el país so- bre els fets que en configuren el futur immediat.
El segrestament del setmanari ARREU, pel fet d'haver dedicat tant espai a la convocatòria del 12, és un exemple més de la política cultural del reformisme.
EL MITING DEL BAIX LLOBREGAT ———————r a a
— a dl
LL
—— a OD III tan 1 OO CO 01 I eleoq que H. Helen
In ——a .
cs En
LÓ No.3-15de noviembre de 1976
REFERENDUM Y DEMOCRACIA
La prensa ha informado de que el gobierno prepara un referandum para el día 19 de diciembre. También ha dicho que ya està preparada la camparia de propaganda del "'si'' al estilo, ya clàsica, de todas las consultas franquis— tas. Si, como es previsible, el proyecto de reforma política es aprabado, aunque sea con modificaciones, en las Cortes, el gobierno pretenderà legitimar la reforma haciéndola ratificar por el pueblo y obteniendo asi un pretendida consenso popular que le permita consolidar su proyecto de impedir el paso a una democracia real, imponiendo el engaiio de unas libertades recortadas. Una vez "plebiscitada"' la reforma, serían convocadas tormalmente las elacciones que legitimarian definitivamente la monarquia autoritaria.
Los planes del gobierno son contestados por los sectores "ultras", que temen perder los privilegios consaguidos a lo largo de 40 afios. El Miting celebrado en Madrid por Girón, Blas Pinar y Fernàndez de la Mora —en el cual Tarancón y el rey fueron insultados sin ninguna intervención guberna- mental— Y, sobre todo, la llamada "marcha sobre Madrid'' preparada para el dia 20, responden a la voluntad de los grupos ultraderochistas de mante- ner al pais como botin de guerra. Fraga y los hombres de "Alianza Papu- lar", negacian, mientras, con el gobierno la aprobación del proyecto de reformas a cambio de recortar los elementos que podrian parecer més ''pro- gresivos".
Una parte de la oposición, por otro lado, se siente atraida por las presiones reformistas y se dispone, de hecho, a negociar las alecciones. Su actitud, justificada en nombre del realismo política, parte de la consideración de que el triunfa del proyecta gubernamental'es inevitable y que, por tanto, es preciso sacar todas las ventajas posibles. El sefior Antón Canyelles, dirigen- te de Unió Democràtica de Catalunya, tiene la virtud de la claridad cuando dice (Correo Catalan, 10-X1-76): "Nosotros creemos que se puede negociar sobre la base del proyecto reformista (...) queremos centrarnos en el texto gubernamental por razones de "operatividad politica'". Negociar la refor- ma, he aquí el propósita expresado por el sefior Canyelles, propósita que explica, por otro lado, el voto de UDC contra el manifiesto ''rupturista'" del Consall que publicamos en este número de Treball.
Pactando con los sectores continuistas y tratando de dividir a la oposición, el gobierno espera sacar adelante su proyecto. Pero el gobierno sabe, ade- més, que es preciso vencer la resistencia de importantes grupos de la oposi- ción democràtica a aceptar la vía del reformismo par al hecho de que los comunistas permanecamos marginados de la legalidad. Y es por esto, que, sin dejar de reprimirnos, empieza a jugar la carta de la tolerancia discrimi- nada, Este es el sentido de la circular de la Dirección General de Seguridad a los gobernadores civiles ordenando la desarticulación del PTE y de otros partidos de izquierda. Colocando al PCE, y al PSUC en Catalunya, en el límite de la tolerancia guhernamental, el raformismo, trata también de "absorbar" a los comunistas llevàndolos al terreno del referendum y de las elecciones, y creando las condiciones para que tado el mundo juegue al juego de la raforma. "Si lo hacen los comunistas, què razones habria para que lo hagan las atras fuerzas democràticas2"", No han faltada insinuaciones en esta sentida y no solamente del gobierno. El seiior Garcia López, por ejemplo, ha pretendido justificar su prapia actitud colaboracionista en la supuesta aceptación de la reforma por parte da los comunistas que "'ya se sabe, son extraordinariamente realistas"".
Efactivamente, los comunistas samos realistas. Y as por esto por la que no acaptamos el proyecto reformista como vía para acceder a la democracia. Porque somos realistas decimos que la democracia exige la ruptura y nos felicitamos de que la Plataforma de Organismos Unitarios y el Consell compartan nuestro realismo rupturista. Y cuando rechazamos la reforma lo hacemos por razones de realismo politica: el punto de llegada del reformis- mo es exactamente su punto de partida: es decir, las instituciones tranquis-
tas.
Y es por esta que, tomando a reforzando las iniciativas políticas que tien-
. dan a desbloquear la situación y a crear las condiciones para pactar la
democracia, Y empujando y apoyando las luchas de masas, decimos clara- mente NO a un referendum Y nos oponemos a unas elecciones sin libarta- des qua no pueden engaiiar a nadie qua no esté dispuesto a encontrarse atrapado en el establishment neodictatorial.
EDITADO POR EL COMITE DE BARCELONA DEL P.S.U.C.
EDITORIAL 12 de NOVIEMBRE. UN ARGUMENTO A FAVOR DE LA RUPTURA
Mas de 430.000 participantes en la jornada huelguística del día 12 en Catalunya y mús de 2.000.000 en toda Esparia: he aquí el primer bulance de una jornada que marca un hito y que ha alcanzado un nivel sin prece- dentes desde la Guerra Civil.
La amplitud de los resultados tiene una dimensión mayor que la indica- da por estas cifras si tenemos en cuenta las condiciones de ilegalidad en que la huelga ha sido convocada, la dureza de la represión y la gravedad de las amenzadas. Los trabajadores tienen, pues, motivos de sobra para estar contentos.
Por el caràcter unitario —por primera vez desde la guerra - del llama- miento, el 12 de noviembre cs un hito también en el camino de la unidad de la clase obrera y pone de manifiesto la capacidad de convocatoria de la oposición democràtica (de la oposición sindival, en este caso) cuando aban- dona sectarismos y se une. Aquellos que, invocando posiciones més "'revo- lucionarias" se han vuelto de espaldas a la acción tendràn que reflexionar seriumente sobre su actitud...
El. comportamiento pavífico, consciente y responsable de los huelguistas serà también.un factor que jugarà un papel en la situación política, dejando sin pretextos a quienes estún interesados en alimentar un clima de ''catas- trofismo" a fin de "demostrar" que los pueblos hispúnicos son ingoberna- bles y no merecen mús que palos. Una valoración completa de la jornada deberd incluir no sólo las acciones efectivas sino también los múltiples pro- nunciamientos y adhesiones de colectivos de trabajadores (como los del metro de Barcelona) que han encontrado obsticulos represivos insuperables para ir a la acción. Sin embargo, ninguno de estos obsticulos se ha traduci- do en reacciones crispadas o violentas. h
Tal serenidad no debe confundirsc con debilidad. Si hay algo cierto hoy, es la masiva coluntad de lu clase trabajadora (y de otros sectores populares: no menospreciemos los cierres de comercios Y lus actitudes dialogantes de muchos empresarios) de responder con decisión a las medidas arbitrarias del gobierno, de luchar resueltamente por sus derechos éconòmicos, socia- les y políticos.
Así, el día 12 de noviembre se inscribe en el marco de la oposición Obrera a la política económica del gobierno Suàrez. Esta gran batalla pone a los trabajadores cn inejores condiciones para asestar nuevos golpes a quie- nes pretender cargar sobre sus espaldas las conseçuencias de una crisis de la que no son responsables. Y contra la pretensión reformista de matginar del proceso de cambio a las fuerzas del trabajo, las màs dinàmicas de la socie- dad. Lu jornada es, pues, un argumento de peso en favor de la ruptura: recuerda a los reformistas que hav en el Estado espanol millones de ciuda- danos que no estan dispuestos a permanecer como espectadores pasivos en los próximos episodios de nuestra historia. Los que pretendan acogerse a los ofrecimientos del gobierno a fin de impedir a los trabajadores la con- quista de sus derechos, la garantia de libertad y el protagonismo que les pertenece. tienen que darse cuenta del estado de únimo de millones de trabajadores, de su determinación y de su desco de cambio, expresados en la gran jornada del 12 de noviembre.
—————————————i$$7$-—-——-eL-LNM Níl————— dv ————————————É-É—————————————————————————
El referandum es un método de consulta que parmite la falsificación de la voluntad popular. Optar por el si o el no significa, en la pràctica, hacer una opción entre el continuismo franquista y la "constitución otorgada'' que imponga una monarquia autoritaria, al bicameralismo, la desigualdad en la representación de los ciudadanos Y otras limitaciones a las libertades políti- cas. Podemos aceptar las fuerzas de la oposición una consulta que excluye la opción de la democracia7.
El única referendum aceptable saria aquel que, una vez garantizadas las libertades políticas y la igúaldad de oportunidades de los partidos y organi- zaciones sindicales, preguntase al pueblo si està o no de acuerdo con la convocatoria de eleccianes a Cortes Constituyantes. Un referendum sin libertades seria un referendum franquista. Y las elacciones posteriores un insulto a la voluntad del pueblo.
En un número anterior de Treball decíamos que no nos dan miedo las alec- ciones. Todo la contrario, las alecciones son un objetivo principal de nues.
tra política. Pero no queremos aceptar aleccianes falsaadas sina elecciones libres, previa la consecución de la amnistia y las libartades políticas y nacionales, convocadas Yy controladas por un gobierno provisional de amplio consensa a nivel de Estado y con gohiernos provisianales en Catalu- nya, Eusiadi y Galicia. Elecciones para elegir unas Cortes Constituyentes y no para constituir unas Cortes domesticadas.
PELL CCC CEC CEC 00 0 0 0 0 0 0 0 EC CE COMUNICADO DEL COMITE DE BARCELONA
La jornada del día 12 se ha caracterizado, en Barcelona, por la masiva participación de los trabajadores de las grandes fàbricas y de los principales ramos y por la huelga -pràcticamente general-- en muchos de los barrios obreras.
La ocupación -policiaca de la ciudad y la brutal represión de piquetes y manifestaciones no han sido suficientes para impedir una extraordinaria movilización popular en torno al llamamiento de las centrales sindicales. Movilización que es la mús contundente demostración de lu voluntad de los trabajadores de luchar pacífica pero resueltamente contra la política refor- mista del gobierno Suúrez.
Las numerosas detenciones registradas durante la jornada ponen en cvidencis las contradicciones de un gobierno que mientras habla de demo-
"eracia y de elecciones reprime brutalmente a los demócratas que tan sólo pretenden hacer oir su voz.
El caràcter unitario de la convocatoria ha sido un factor decisivo para el éxito de la jornada e indica claramente el camino a seguir. La unidad conseguida el dia 12 debe ser el primer paso de una politica sindical unita- ria que los comunistas apovamos plenamente.
El Comité de Barcelona se felicita por la absoluta participación de todas las organizaciones y militantes del partido que sc han volcado en el trabajo de agitación, propaganda, assmbleas, etc. Y que en la vanguardia de gran número de acciones, han realizado una intensa labor de explicación y popularización de la política del PSUC.
Ahora se trata, precisamente de recoger los frutos de este trabajo. ini- ciando una profunda y extensa campana de proeselitismo, invitando a los
' trabajadores a militar en nuestro partido. Las movilizaciones del día 12 pueden y deben ser la ocasión para empezar una nueva etapa de crecimien- to y fortalecimiento del partido. Las asambleas, mitines, discusiones abier- tas en las empresas Y barrios son las formas idóncas para darnos a conocer y para conseguir el partido de masas que propugnamos.
El pròximo domingo a las 7.30 de la tarde los comunistas de Barcelo- na tenemos una cita de excepcional importancia. En Numancia-lnfanta Car- lota junto a la terminal del tren del ueropuerto, celebraremos el regreso de un viejo camarada, de un militante cjemplar. El recibimiento de Rafael Vidiella tiene que ser el homenajc de todo nuestro partido a su vida de luchador y a lo que su figura representa para los comunistas Y para todos los catalanes.
Comité de Barcelona, 13 Noviembre 1976
————————--e-l-eéÉéÉll È—————————————————€—éé
PROCESAMIENTO DE GREGORI LOPEZ RAIMUNDO
El companero Gregori López Raimundo ha sido procesado por el T.O.P. El secretario general del PSUC tenia que depositar esta mariana una fianza de 200.000 pesetas por su libertad provisional. Ante este hecho, el Comi- té Ejecutivo del PSUC hace público el siguiente comunicado:
"El Comité Ejecutivo del PSUC, ante el procesamiento de Gregori López Raimundo, secretaria general del Partido, por el Juzgado de Orden Pú- blico, acuerda el pago de la fianza de 200.000 pesatas, exigida e invita a las organizaciones, militantes y amigos del Partido a contribuir econòmicamen- te a la recaudación urgente de esta cantidad como expresión concreta de solidaridad hacia nuestro Partido y muy especialmente hacia su secretaria general".
El procesamiento de Gregori López Raimundo demuestra una vez més la contradicción entre las promesas reformistas del gobierno y sus actitudes tepresivas asi como su política discriminatoria respecto a los comunistas Y a otras fuerzas de la izquierda. Y plantea de nuevo la exigencia de la
amnistia total y de las libertades políticas sin exclusiones, anar a ce ee ea SE EA ECA EE EE ee aa
C.O.S.: BALANCE DEL DIA 12
"La acción més importante desde la Guerra Civil". Así calificaron la jor- nada del dia 12 los dirigantes de la COS en una rueda de prensa celebrada en Madrid el viernes por la noche en la que representantes de CC.OO.,
Uso Y UGT presentaron un documento dirigido a los trabajadores y a la Opinión pública.
PE pd reafirma lo que ya decía el llamamienta de la OCS: "Noso-
emos encontrar una solución positiva a la crisis, esta solución exi- De Pomenió de las libertades democràticàs, la amnistia tol y Pr ia un He de amplio consenso democrético, En estas Condició, Es da er le elaborar un programa económico contra la inflacción Y el res ERguel de la producción con la participación de los sectoies cita- adai ia - É as necesidades inmediatas de los trabajadores: la capacidad Ei dies RE Os salarios, un seguro de paro completo y pensiones suficien-
Os - el puesta de trabajo, medidas enérgicas contra la evasión de
Y llevaremos a las masas, que tan extraordinariamente han expresado el dia 12 su rechazo al continuismo, la batalla por unas elacciones plenamente libres, es decir, con libertad, amnistia y Estatuto de Autonomia. Porque sin libertad, amnistia y Estatuto de Autonomia cualquier consulta electoral serà una consulta franquista y no quaramos apoyar el franquismo sino con-
quistar la democracia sin exclusiones. Joan Busquet.
CLC 00 00000000 0000 0 0 0 0 0 E
NUEVOS TIEMPOS. NUEV A PROPAGANDA
Dentro del partido siempre hemos otorgado un papel muy impor- tante a las formas de relación del partido con el exterior, con las imasas. Unas formas de relación que incluyen, evidentemente, desde el mismo tra- bajo de los comunistas en el seno de las masas, hasta la apurición de nuestra voz escrita y su difusión. El papel que la propuganda escrita del partido ha jugado en formar su imagen actual, ha sido importante, v vénse si no el punto de referencia que hoy en dia constituye "Treball" cuundo se habla de prensa catalana, de fidelidad a unos orígenes y a unos objetivos que se funden intimamente con los del pueblo catalin.
A lo largo de las diversas etapas que han constituido estos últimos cuarenta afios de vida del PSU de Catalunya, la propaganda, su contenido, y sobre todo su difusión, han variado notablemente. De pasar de un órgano legal, durante la guerra, a ser el mantenedor de una ilusión y de una mili- tancia, con difusión muy restringida a los circulos de militantes o cercanos al Partido, o a la situación actual de tolerancia, con una difusión miy'or, aún insuficiente, hay también distintas concepciones y formas de entender cual debe ser su papel.
Durante los últimos aios de crecimiento del partido, la concepción mayoritaria la sido la de la propaganda como un vinculo del partido con sus simpatizantes, con sus prosdlitos. Ultimamente se ha insistido mucho en la necesidad de dar mayor difusión a la propaganda, en hacer esporidicos repartos públicos de propaganda. Y así se ha hecho.
Pero hoy en dia esto no solo es insuficiente, sino que no nos sirve, no nos sitúa en el papel que nos corresponde. És una mentalidad de otra época y hay que adapturla, a la situación actual.
Hay que introducir una revolución en las concepciones que tenemos acerca de la propaganda.
Hoy el problema no es solo suber salir a la calle un dia a repartir muclia propaganda y quedarnos tan satisfechos de haberlo hecho. Hoy hay que saber hacer de nuestra propaganda un efectivo vínculo del partido, no con sus simpatizantes o prosélitos, sino con las masus, con la gente de la calle: hay que saber hacer de la propaganda un medio de presencia efectiva del portido en la calle, en la fàbrica. en el barrio, en todu la ciudad. No solo es repartir mas, es también repartir mejor, es racionalrzar ese reparto. saber establecer contacto con el público al cual vendemos, cobrar la propaganda, comentar algo con la persona que nos compra una revista, dar una sensa- ción de naturalidad, hacer la calle nuestra.
Hay que convertir el partido en algo inscparable del barrio, de la fàbrica, en uns institución mds. Que la gente nos vea cada semana reparticn- do nuestra prensa, puntualmente. A la salida de las fàbricas, de los trans- portes, por los bares. Èn poco tiempo habremos establecido un canal muy directo de relación del partido con lectores de sus revistas. Tendremos un anticipo de lo que pueda ser "Treball" o "Mundo Obrero'" diarios.
De esta experiencia que establezcamos saldrà también el contenido de la prensa del partido. Una prensa con contacto, no solo directo, sino activo, enriquecedor, con sus lectores. Una prensa, que como declarzba Joan Busquets, director de "Treball", htaga compatible la prensa de partido, con la prensa de masas. En la medida en que la presencia pública y activa del partido refuerze su caracter de masas, el mismo partido sabrà crear las condiciones necesarias para llegar con mas facilidad a sectores cada vez màs amplios. No estamos, es evidente, en el punto de partida de este proceso. pero sí que es necesario dar un salto cualitativo que nos permita ampliarlo extraordinariamente
Es importante insistir en que esto no es un salto cualitativo en las tareas de propaganda, sino cualitativo, un salta revolucionario. Esta tarea debe convertirse en una tarca primordial, en una tarca mas del partido, como lo pueda ser, por ejemplo, cotizar, asistir a las reuniones, o hacer tra- bajo de masas. Si no somos capaces de comprenderlo asi Y dar a esta formulación, la estructuración necesaria para ponerlo en marcha, desde esta semana ya, cada día que pasc, serà un dia perdido. La actividad de hacer propaganda del partido y de su lucha debe entroncarse profundamente con la actividad política del militante, de la asamblea, del comité, de la sección.
Se trata en definitiva de romper el intento de uislacionismo del par-
tido, de darle con nuestra lucha una presencia democràtica, ganada en la ,
calle, entre las masas, de combatir el anticomunisino bara'o y el otro con nuestras realidades, de suplis la desventaja en que los Óranos legales de la derecha y del centro nos sitúan, y de hacer de nuestros periódicos autènti-
-cos órganos de mifas, como los de cualquier partido comunista que gocc
del prestigio y del arraigo que tiene el PSU de Catalunya entre su pueblo.
pa El docuemtno insiste después en la importancia de la jornada como demos- tración de unidad, así como su caràcter pacífico, 0 invita a los trabajadores a volver al trabajo al día siguiente, tal como se habia acordado, gen sus esfuerzos a fin de conseguir: aumento de 6.000 pesatas Es an de trabajo, seguro de paro para todo el mundo, amnistia laboral Y pari-
ción de la CNS y libertad sindical.
an o)
15-X1-1.976
jel dia 12
empreses-, sanitat, ensenyament, química, arts gràfiques, alimentació, tèxtil, fus- ta, etc. Al port de Barcelona, els esti- badors, els treballadors de les Quanes i els de les empreses consignatàries van protagonitzar una vaga sense precedents, a la qual van participar 7.300 treballa- dors. La meitat dels taxistes van iniciar la sava jornada de treball unes hores més
FITA
tard que de costum, i així se sumaren a la vega.
L'èxit de la jornada es deu a molts factors. Un de molt important és la crida unitària. Un altre, la preparació'a par- tir d'assemblees de discussió, d'explica- ció i de decisió, que ha suposat un ni- vell superior d'incorporació a les ac- cions. Les votacions, moltes vegades se- cretes, que es feien a les empreses, han garantit el caràcter massiu de la vaga. També l'actitud, tothora pacífica, dels treballadors, a les fàbriques, als car- rers i als barris, ha contribuit al fet que un sector de comerciants, mestresses de casa, etc., veiessin amb simpatia la jornada éú, d'una manera O altra, hi par- ticipessin, i que, d'altra banda, ho con- trastessin amb la violència que una :vega- da més ha emprat la policia contra els manifestants i els vaguistes, amb les de- tencions nombroses ji arbitràries que hi T600
sar
da
pr al Das
E LLIÇONS
ÉS, una vegada més, a la comarca del Baix Llobregat, on el moviment obrer ha estat capaç de programar l'atur general amb formes de convocatòria massives: la celebració d'un míting, tres dies abans del 12, amb l'assistència de cinc mil persones, va ser exemplar. Tot i que el procés de negociació resultà difícil,la força i la serenitat demostrada pels nostres companys aconseguí fer unànime l'acord de participar en les. accions de lluita,mitjançant una explicació públi- Ca massiva de les raons del poble, del moment polític que viu el nostre país i dels problemes específics de cada ram.
INSISTIR EN LA PROPAGANDA
Mai no insistirem prou en l'eficàcia de la propaganda,camp en el qual no hau ríem de fer marxa enrera: tant les pin- tades com els rètols, fulls clandestins i pasquins són encara,mentre no hi hagi llibertats, una forma d'arribar on pot- ser no arriba la nostra veu. El fet que barrís com Sants hagin aparegut plens de propaganda del PSUC, cridant a la va ga del 12, amb la indicació que es trac ta d'un atur de 24 hores , cpnstitueix un element important, una tasca, a més,
treball
ha hagut, entre les quals volem destacar la del nostre company Pere Pérez Mujioz, dirigent obrer acomiadat de MACOSA, del Poble Nou. Es parla de setanta-sis detin- guts a tot Catalunya Íi, pel cap baix, quatre-cents a l'Estat espanyol. Un ré- cord de la "democràcia".
Al carrer, leg accions i les manifes- tacions es van succeir durant tot el dia a diferents punts de Catalunya. A Barce-
lona, Girona, Lleida, Reus, Manresa, Bla- nes, l'Hospitalet, Rubí, Terrassa, etc,,
a moltes de les poblacions on hi va haver vaga, cap al tard els treballadors con- fluiren devers el centre de la ciutat, on
pàgina 5
.ser dissoltes per la polícia.
Per comarques, el Baix Llobregat ha demostrat una altra vegada els bons re- sultats del seu vell treball unitari. Tarragona, a nivell "provincial", amb un grau de participació del 37 per cent de la població assalariada, ha esdevingut la gran sorpresa. La llista de comarques i localitats que han respost.a la crida se- ria llarguíssima, principalment a la zona industrial del voltant de Barcelona, la conca minera del LLobregat, Girona, Reus, Tortosa, Lleida, etc. Pobles sencers han
ICA
. quedat paralitzats di han donat així la
mida de la resposta popular -no solament obrera- a la convocatòria.
força pública, sense excepcions, els dissoldre amb càrregues i pallisses, especialment a Girona on, al capdavant de poblacions, han prestat suport de forma
vernador Civil, Armando Murga. A Barcelo- na cal destacar també l'intent de concen- tració i manifestació davant de Sindicats
festació de dones de la Trinitat, que van
En les xifres donades no s'hi compten els milers d'estudiants que, a totes les forces repressives, hi havia el Go- activa a la vaga, amb assemblees, amb la seva presència al carrer, a les manifes- tacions. Comptabilitzats, sumarien més de a 150.000 persones a les mobilitzacions del treballadora de la construcció, a dia 12 a Catalunya.
dotze del migdia, com també la mani- h I (Passa a la pàg. segúuent)
AIXI QUALIFIQUEN LA VAGA ELS DIRIGENTS DE LA C.0.S.
4L'ACCIÓ MÉS IMPORTANT
DES DE LA GUERRA CIVIL"
"L'acció més important des de la Guerra Civil". Rixí qualificaren la jornada del dia 12 els dirigents de la COS en una roda de premsa celebrada a Madrid di- vendres al vespre en la qual representants de CCOO, USO i UGT presentaren un do- Cument dirigit als treballadors i a l'opinió pública.
tLes organitzacions sindicals de la COS -diuen a l'escrit- creiem que totes les forces socials i polítiques, Govern inclòs, han de treure les conclusions ade quades d'aquesta presència unitària 1 conscient dels treballadors aquest 12 de Novembre, ja que encara que aquesta jormada hagi estat molt important, les nos- tres reivindicacions continuen presents i no detindrem la mostra pressió fins que les conquerim".
El document reafirma el que ja deia la crida de la COS: "Nosaltres volem tro- bar una solució positiva a la crisi, aquesta solució exigeix el reconetxement de les llibertats democràtiques, l'ammistia total i laboral i um Govern d'ampli con sensus democràtic. En aquestes condicions seria possible d'elaborar un programa econòmic contra la inflació i l'atum, reactivació de La producció amb la parti- cipació dels sectors esmentats, respectant les necessitats immediates dels tre- balladors: la capacitat adquisitiva dels salaris, una assegurança de desenfeina- ment dompleta i pensions suficients, garantia de Lloc de treball, mesures enèrgi ques contra l'evasió de capitals, el frau fiscal i tota mena d'especulació".
El document insisteix després en la importància de la jornada com a demos- tració d'unitat, així com el seu caràcter pacífic, i convida els treballadors a tornar a la feina com s'havia acordat i a redoblar els seus esforços per tal d'aconseguir: augment de 6.000 pessetes lineals: lloc de treball i asseguran ça de desenfeinament per a tothom, amnistia laboral i desaparició de la CNS i llibertat sindical.
De la seva banda, dos membres del Secretariat de la Confederació Sindical de la CONC, Josep Lluís López Bulla i Josep Maria Rodriguez Rovira, varen assenya- lar, en el curs d'una roda de premsa convocada dissabte, que la classe obrera ha assumit um paper protagonista en la lluita per la conquesta de les Llliber- tats, la qual cosa redundarà en'un enfortiment de Les organitzacions polítiques i sindicals de la classe treballadora i del pes d'aquesta en la llutta per la conquesta de les llibertats. Això es reflectirà en les aiscussions i negocia- cions als Organismes unitaris de l'oposició, act, a Catalunya, a l'Assemblea i al Consell, i igualment a les altres nacionalitats i a l'organisme unitam. a nivell de l'Estat. D'altra banda, la jornada de divendres és un toc d'atenció a aquelles forces polítiques democràtiques que presten atenció als cants de sire- na del reformisme governamental.
Pel que fa al futur sindical, López Bulla i Rodríguez Rovira assenyalaren que ha estat una passa important en la unitat d'acció, que desitjartem que es con- figurés en um inici d'unitat sindical orgànica a Catalunya, que amés solidifi- Cant l'acció obrera de baix a dalt, a partir dels centres de treball fins a les
de clarificació,que saludem des de "Tre L, direccions sindicals.
ball", —————————————é—————————————————
———————————————————————————— És
dE TE a ar ———————n a a Pàgina 6 treball
15-X1-1.976
LA JORNADA DEL DJA 12
UNA FITA HISTÒRICA
(Ve de la pàgina anterior)
L'actitud de la patronal i del govern ha estat d'impotència. Una part important de la patronal ha entès, d'altra banda, que els temps han canviat i que la classe obrera d'avui reclama, amb les armes que li són pròpies -la vaga-, les llibertats polítiques i sindicals. El govern s'ha vist impotent per enfrontar-se amb la va- ga, i només ha tornat a defensar allò de la calle es mía". Però sap que el dia 12 és un pas important en el procés de la ruptura i que la classe.obrera no espera- rà passivament l'arribada de la democrà- cia. Caldrà ara que les forces democràti- ques sapiguem capitalitzar aquest cop de puny que la classe obrera ha donat al re- formisme de Suàrez i forcem, en millors condicions, polític.
La v.ga del dia 12 marca també una fi- ta en el procés de construcció "del Sindi- cat de Comissions Obreres. L'extenció de la lluita a moltes empreses, rams i loca-
litats és un element decisiu per incorpo- rar milers i milers de nous militants, de
nous dirigents obrers, a la Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. L'afiliació ha de sortir enfortida d'aquesta lluita, que ha repre- sentat im pas endavant en la presa de consciència de tots aquests homes i do- nes.
Paral.lelament, s'haurà de polir i de consolidar el camí unitari, que amb tant , d'èxit s'ha assajat en aquesta vaga, amb totes les forces sindicals de Catalunya.
No es tracta de crear sclament la unitat per dalt, sinó d'impulsar, a través de la unitat d'acció, tota una nova perspectiva de treball sindical unitari en el qual partícipin les cinc centrals, CCOO, USO, CNT, SOC i UGT. La jornada del dia 12 pot aclarir molts dubtes sobre la importància de la unitat de la classe obrera en la defensa dels seus drets. El Camí no és fàcil, peró el resultat s'ho val.
Una jornada, encara que sigui tan reei xida com la del 12, no és més que un pas en la lluita per la llibertat. No defen- sem les postures dels qui haguessin vol- gut una vaga indefinida perquè creiem en majoritàries 4 no en les avantguardistes, peró sabem que el dia 12 no és encara l'últim esglaó. N'han de ve- nir d'altres si volem guanyar la democrà-
les accions
la negociació per al canvi '
El Consell de Forces Polítiques de Catalunya ha . ..demnat el projec- te reformista del Govern en un mani- fest aprovat a la seva darrera reu- nió.
El text Íntegre de la declaració del Consell és el segúlent:
VEL país travessa avui la més gran eri8i econòmica dels darrers 15 anys, i el govern, que és incapaç de resoldre-la, no és tampoc capaç d'as senyalar im camí clar cap a la demo- eràcia, entre altres coses, perquè ha. nascut d'institueions antidemo- cràtiques. I així augmenta avui en tots els terrenys la inquietud i la confusió.
Un pacte entre un govern no ele- git i unes ingtitueions que són l'úl tim reduete dels partidaris del con— tinuisme franquista mo pot oferir cap garantia que seran restablertes les llibertats sense les quals és im possible la democràcia. 5
Davant aquesta situació, el Con- sell de Forces Polítiques de Catalu nya rebutja el projecte de reforma del govern Suàrez i es referma total ment en els seus principis fundacio- nals. Perquè el poble pugui constru- ir lliurement les pròpies estruetu- res estatals 4 elegir democràtica- ment el8 seus governants, única ga- rantia de pau i de progrés econòmic i social, ha d'ésser:
—Proo lamada una amistia total per a tots els delictes de motivacions
lar autènticament democràtica, i €1 Consell els exigeix amb la màxima energia.
El govern que aspiri a presidir unes eleceions democràtiques ha de ser representatiu dels diversos sec- torg d'opinió i ha de donar garantia de les seves inteneions democràti- ques. Aquest govern ha de tenir mm caràcter provisional di durarà fins després de les eleccions, les quals elegiran unes Corts que tindran ca- ràcter constituent.
El Consell vol manifestar que, a més dels requisits polítics gene- rals, perquè unes eleccions siguin democràtiques han d'ésser precedides de les segiuents mesures:
, "Llibertats públiques d'associa- ció, reunió, manifestació, etcètera"
-Dissolueió del Movimiento Nacio- nal 4 del 8eu aparell organitzatiu, i neutralitat absoluta dels governa Des eivils durant el procés electo- ral.
—Anul.lació 0total del decret llei anmtiterrorisme 4 supressió de les juriadiceions especials.
—Accés amb igualtat de condiei— ons al8 mitjans de comunicació esta- tals: ràdio, televisió.
—Sistema electoral proporcional sobre la base de grans circimserip- eions "provincials" i "regionale".
-Taules —eleetorals —democràti-
ques amb interventors representatius de les diverses llistes de partici-
DECLARACIÓ DEL CONSELL
polítiques i sindicals.
—Garantit el lliure funcionament de totg els partits polítics sense cap mena d'exclusió.
—Reconeguda la voluntat general dels catalans, defensada avui pel Consell, l'Assemblea de Catalunya t altres forces polítiques i socials, i expressada a través de la Generali tat de Catalunya amb el funcionament
dels principis i institucions que la configuren en l'Estatut d'Autonomia del 1932,
Aquests punts són necessaris per a procedir a qualsevol consulta popu
M. Angels Muioz, acusada pel seu na
rit d'adulteri, s'ha negat a lliurar la seva filla tal com li exigia el jutge, sostenint que l'home que fou el seu ma- rit les ha deixat abandonades, tant la filla com ella, durant anys.
Prop de cinc-centes dones es van ma-
SNO" al reformisme"
pants en les eleccions.
Amb esperit constructiu i unita- pi, el Consell de Forces Polttiques de Catalunya es proposa d'entrar en relació amb totes les instàncies unitàries per tal de contribuir a co ordinan els esforços de l'oposició democràtica a nivell d'Estat i fer possible el trencament pacífic que reinstauri La democràcia.
El Consell crída tots els cata- lans. a unin-se —per defengar aquests objectius, que són els que ens han de dur a la victòria de Cata lunya €ú de la democràcia. VISCA CA- TALUNYA'",
JO TAMBESOC ADULTERA'
X
cia, que és el nostre camí cap al socia- lísme.
nifestar, el matí del dia 12, davant del Palau de Justícia, en solidaritat amb l'acusada di contra les lleis que discriminen la dona, en particular con- tra la pena d'adulteri. No a la pena per adulteri, No 80om propietat dele marits, Fora les lleis que diserimi- nen la dona eren algunes de les pancar tes. Algunes manifestants dulen rètols hg . dient: "Jo també eóc adúltera". Potser hà havien recordat que quan Hitler ocupà Dinamarca i obligà els jueus a exhibir l'estrella de David, tots els danesos, amb el rei al capdavant, van sortir al carrer amb estrelles de David al pit, que era com dir: "Jo també ec jueu".
xx
Els comunistes catalans hem prestat su port a aquesta vaga amb tots els efectius de les nostres organitzacions, i no som aliens a l'èxit assolit. Junt amb altres organitzacions polítiques, amb leg cen- trals sindicals i sobretot amb els milions de treballadors que hi han participat, hem convertit el 12 de novembre en la jor nada més important, en la història del moviment obrer, de totes les realitzades, potser àdhuc abans del franquisme.
JO TAMBF SOL
ADULTTRA
ANTONI FERRER
15-X1-1.976
treball
SENSE LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D'AUTONOMIA
Pàgina 7
UN REFERÈNDUILI FRANQUISTA
La premsa ha informat que el govern: prepara el referèndum per al 19 de de-, sembre. També ha dit que ja està prepa- rada la campanya de propaganda del "si" a l'estil, ja clàssic, de totes les con sultes franquistes. Si,com és previsi- ble, el projecte de reforma política és aprovat, encara que sigui amb modifica- cions, a Las Cortes, el govern preten- drà legitimar la reforma fent-la ratifi car pel poble i obtenir així un pretés consens popular que li permetí de conso lidar el seu projecte de barrar el pas a la democràcia real imposant l'enganyi fa de les llibertats retallades. Un cop "plebiscitada" la reforma, serien convo Cades formalment les eleccions que legi timaríien definitivament la monarquia au toritària. P
Els plans del govern són contestats pels sectors "ultres", que temen perdre els privilegis aconseguits al llarg d'a quests 40 anys. El míting celebrat a Ma drid per Girón, Blas Pinar i Fernàndez de la Mora -on Tarancón i el rei foren insultats sense cap intervenció governa tiva- i, sobretot, l'anomenada "marxa sobre Madrid" preparada per al dia 20 ,
responen a la voluntat dels grups ultra dretans de mantenir el país com a botí de guerra. Fraga i els homes d'Alianza Popular, mentrestant, negocien amb el
govern l'aprovació del projecte refor- mista a canvi de retallar-ne els ele- ments que podrien semblar més "progres- sius",
Una part de l'oposició, per altra banda, se sent "xuclada" per les pres- sions reformistes i es disposa, de fet, a negociar les eleccions. La seva acti- tud, justificada en nom del realisme po lític, parteix de la consideració que el triomf del projecte governamental és inevitable i que, per tant,cal treure'n tots els avantatges possibles.El senyor Anton Canyelles, dirigent d'Unió Demo- cràtica de Catalunya, té la virtut de la claredat quan diu (Correo Catalàn, 10-X1-76): Nosaltres creiem que es pot negociar sobre la base del projecte re- formista (...). Valem centrar-nos en 6l text governamental per raons d'operuti-
uitat política". Negociar la reforma,
heus ací el propòsit expressat pel se
nyor Canyelles, propòsit que explica,
per altra banda, el vot d'UDC contra el
manifest "rupturista" del Consell que "' publiquem en aquest número de Treball.
Pactant amb els sectors continvis-
tes i tractant de dividir l'oposició,
el govern espera treure endavant el seu projecte. Però el govern sap, L més, que cal véncer la resistència d'impor- tants grups de l'oposició democràtica a acceptar la via del reformisme pel fet que els comunistes restem marginats de la legajitat. I és per aixó que, sense deixar de reprimir-nos, comença a jugar la carta de la tolerància discriminada. Aquest és el sentit de la Sec rr in
4 i al de Segureta a la Direcció erra rdenant la desarticu- lació del PTE i d'altres partits d'es-
En col.locar en el PCE,
uerra. E REDE a Catalunya, el límit de la tole rància governamental, el reformisme
i en el.
Qe Ri a $ o IJ Ei Hi Q Es x Y RC) hi) R gi Del ix IS 9 H 9 a 8 $ É
tracta també de "xuclar" els comunis- tes, portant-nos al terreny del referèn dum i les eleccions, i crear les condi-— cions perquè tothom jugui el joc de la reforma. "Si ho fan els comunistes, qui nes raons hi hauria perquè no ho facin les altres forces democràtiques2". No han faltat djinsinuacions en aquest sen- tit i no solament del govern. El senyor García López, per exemple, ha pretès de justificar la pròpia actitud col.labo- racionista en la pretesa acceptació de la reforma per part dels comunistes, que, "ja se sap, són extraordinàriament realistes".
Efectivament, els comunistes som rea listes. I és per això que no acceptem el projecte reformista com a via per accedir a la democràcia. Perquè som rea listes diem que la democràcia exigeix la ruptura i ens felicitem que la Plata forma d'Organismes Unitaris i el Con- sell comparteixin el nostre realisme rupturista. I quan rebutgem la reformal ho fem per raons de realisme polític:el punt d'arribada del reformisme és exac- tament el seu punt de partida, és a dir, les institucions franquistes,
I és per això que, prenent o refor- çant les iniciatives polítiques que ten deixin a desbloquejar la situació i a crear les condicions per a pactar la de mocràcia, i empenyent i donant suport a la lluita de les masses, diem clarament no a un referèndum i ens oposem a unes eleccions sense llibertats que no poden enganyar ningú que no estigui disposat
'a trobar-se atrapat en l'establishment
neodictatorial.
El referèndum és un mètode de consul ta que permet la falsificació de la vo- luntat popular. Optar pel si o el no significa, en la pràctica, fer una op- ció entre el continuisme franquista i la "constitució atorgada" que imposi una monarquia autoritària, el bicamera- lisme, la desigualtat en la representa- ció dels ciutadans i altres limitacions a les llibertats polítiques. Padem ac- ceptar les forces d'oposició una consul ta que exclou l'opció de la democràcia7
L'únic referèndum acceptable seria aquell que, un Cop garantides les lli- bertats polítiques i la igualtat d'opor tunitats dels partits i organitzacions sindicals, preguntés al poble si està
o no d'acord amb la convocatòria d'elec
"cions a Corts Constituents. Un referèn-
dum sense llibertats seria un referèn- dum franquista. I les eleccions posteri Ors un insult a la voluntat del poble.
En un número anterior de Treball de- iem que no ens fan por les eleccions Ben al contrari, les eleccions són un objectiu principal de la nostra políti- ca. Però no volem acceptar eleccions falsejades sinó eleccions lliures, pré- via la consecució de l'amnistia i les llibertats polítiques i nacionals, con- vocades i controlades per un govern pro visional d'ampli consens a nivell d'Es- tat i amb governs provisionals a Catalu nya, EusXadi i Galícia. Eleccions per a elegir unes Corts Constituents i no per a constituir unes Corts domesticades.
I portarem a les masses, que tan ex- traordinàriament han expressat el dia 12 el seu rebuig al continuisme,la bata lla per unes eleccions plenament lliu- res, és a dir, amb llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia. Perquè sense lli bertàt, amnistia i estatut d'autonomia qualsevol consulta electoral serà una consulta franquista i no volem donar su port al neofranquisme sinó conquerir la democràcia sense exclusions.
Joan Busquet
COORDINACION DEMOCRÀTICA: NO VOTARI
Coordinación Democràtica va deci- dir abans d'ahir d'oposar-se al refe rèndum. El comunicat de CD diu així:
"La Comissió Executiva de Coordi- nación Democràtica ha examinat la si tuació política i, especialment, la pròzima convocatòria d'un referèn- dim. Prescindint del contingut de la consulta que hom pretén de sotmetre al pats, Coordinación Democróútica de elara: El
"Primer.— El govern pren la deci- sió de celebrar el referèndum inila- teralment, sense haver-lo negociat
amb L'oposició democràtica, rebut- dant les reiterades propostes de ne- gociació que per tots els sectors de l'oposició se li han ofent.
Segon.— Fins ara no es donen les condicions normals exigibles en qual sevol pats democràtic per a la valí: desa i credibilitat d'una consulta popular. Coordinación —Democràtica denuncia davant de l'opinió pública la gravetat i la responsabilitat his tòrica que recauen Sobre els poders públics en fer m referèndum en. — q- questes condicions i, per tant, men- tre que es mmtingui aquesta situa - ció de manca de garmtia i Uliber- tats prèvies al referèndim, Coordi- nación Democràtica planteja la ne- cessitat de promoure, per tots elg mitjans al seu abast, l'abstenció de
tots els oiu : . ara tadans a aital convoca-
Cal fer una valoració resultats de les diades commemoratives del cinquè aniversari. Cal fer-ho per- què el seu parçial. resultat ja està do- nant lloc a interpretacions superfici- als, que podrien fer caure la impres- cindible reflexió política en un "mea culpa" col.lectiu.L'avantguardisme que vam combatre en la concepció política d'aquestes diades,ens pot tornar a sor- tir en la seva valoració. I això és molt perillós perquè el verbalisme autc crític d'alguns, no es tradueix en vo- -luntat rectificadora. És urgent, doncs, iniciar una discussió col.lectiva sobre els resultats del 5è Aniversari.
Volem ressaltar que les forces d'opo
sició i especialment el nostre Partit ha desenvolupat una tasca mobilitzadora preal que sha reflectit en una gran quan titat d'actes descentralitzats. La pro- hibició governativa, no ens pot amagar
que arreu de Catalunya la crida de l'As semblea de Catalunya ha tingut gran res
sò. Són desenes les conferències i mí- tings convocats per les Assamblees lo- cals, suspesos per l'arbitrarietat re- formista. També la preparació de l'acte
central a Vilanova, malgrat la desconvo catòria objectiva que representa la pro
hibició, va ser real. Si aquest no va reeixir va ser degut a raons més profun
des que no pas a una apatia en la convo
catòria. No és doncs que l'esforç per
seriosa dels
LES DIADES DE L'ANIVERSARI DE L'ASSEMBLEA
CONQUERIR NOVES FITES 55
les diades fés limitat -tampoc volem dir que va ser extraordinari- sinó que
en la resultant d'aquest treball hi par
tioiparen, a més del volummtarisme mili- -tant, raong polítiques de fons que són les que ens cal esbrinar.
Dèiem en el no 453 de "Treball" que
la convocatòria de l'Assemblea tenia ex
traordinària importància perquè situava al actual l'element desllorigador: ta de masses. Contra la intencionalitat reformista de crear una situació d'ex- pectativa electoralista, l'Assemblea proposava una mobilització a tot Cata- nya per les llibertats polítiques i na- Cionals. Era i és justa la iniciativa
de l'organisme unitari català perquè re
presenta la presa de consciència que la pressió reformista, la confusió politi- ca i les vacil.lacions de certes "perso nalitats" poden fer caure a l'oposició democràtica en l'atentisme i marginar el poble en la solució del seu futur. Cal la mobilització unitària per tal de trencar el miratge electoralista, per
tal de tornar a situar el combat polí— tic en el seu just terreny: reformisme franquista o ruptura democràtica. Per a nosaltres aquest és un element capital.
Aquí és on potser l'Assemblea no va uti
litzar tot el seu capital polític rup-
EL PROXIM DIUMENGE, A LES 8, A L'ESTACIO DE SANTS
El proper diumenge 21 de novembre,com ja havíem anunciat, arriba a Barcelona
el tants
dor, a del 'vespre
rebre'l a la seva arribada.
a l'estació de ferrocarril de Sants.
company Rafael Vidiella després de 37 anys d'exili. Convidem tots els mili- i amics del PSUC, tots els simpatitzants i admiradors del veterà lluita- Procedent de l'aeroport, arribarà a les 8
Que la seva acollida sigui un
digne homenatge a Rafael Vidiella i una expressió a favor de l'amnistia total.
(peu de plànol:)
Localització de l'estació de Sants. Estació de metro més propera: Roma.
PD Ga je je
centre de la problemàtica política la Llui
LL TE ra: LV. y, LtalTis Xa tat,
es ls turista. No n'hi ha prou amb el volunta risme de l'avantguarda. El binomi expli cació política mobilització popular, s'ha demostrat en aquest cas implaca- hle. Es que el projecte reformista, en tota La seva confusió, ha estat deguda- ment contestat per tota l'oposició demo cràtica2 Insistim-hi de nou: explicació
: política a fons i mobilització popular,
dues tasques indefugibles de l'Assem- blea. La pròpia preparació de les diades
reflecteix,en part,aquesta problemàtica És just que l'Assemblea jugui en el ter reny de la tolerància que el règim es veu obligat a concedir-li, però seria nefast que límités la seva activitat po lítica al marc arbitrari de la toleràn- cia. Cal tenir-ho molt clar, perquè la negociació amb el govern pot portar l'Assemblea a moure's en el relliscós terreny de la tolerància reformista. És clar que cal negociar la legalització dels nostres actes, però des del caràc- ter irrenunciable de les nostres convo- catòries. Involuntàriament per la nos- tra part,el regateig governatiu pot tra duir-se en desmobilització. Aquest pe- rill cal afrontar-io com un element nou del combat polític tant des dels orga- nismes centrals de l'Assemblea com dels locals i comarcals. Ni una ombra de crí tica als qui han portat impecablement la negociació en nom de l'Assemblea. Sí però, una autocrítica perquè la dinàmi- ca de treball d'aquestes diades ens ha portat objectivament a supeditar la se- va realització de masses a la permissi- bilitat. L'Assemblea mobilitza el poble de mil maneres i benvinguda si hi és la tolerància. Però el reformisme no es pot convertir en frontissa de les nos- tres convocatòries. El punt de sosteni- ment és l'explicació política, la tra- jectòria rupturista de l'Assemblea, "el seu arrelament en el poble de Catalu- nya. Que el record inesborrable de Sant Boi no ens mediatitzi sinó que ens esti muli a conquerir noves fites.
Aquestes ràpides reflexions ens han de portar a situar el treball de l'As-
semblea, arreu de Catalunya, dins d'a- questa òptica nova que ens permet d'u- tilitzar la permissibilitat per ampli- ar -mai per limitar- el nostre camp d'acció. I més ara que la dinàmica po- lítica ens portarà a plantejar un com-
bat decisiu contra el reformisme del qual l'Assemblea ha de ser capdavante ra. Sens dubte la lluita contra el re- ferèndum reformista-franquista, per les llibertats democràtiques, serà la pedra angular de l'activitat unitària de les properes setmanes. Aquesta serà l'ocasió d'una gran explicació política de grans mobilitzacions de masses que aprofitaran fins a l'última escletxa la tolerància, per combatre la reforma i conquerir la ruptura. La lluita per la democràcia contra el referèndum, serà definitòria del camp democràtic. L'As- semblea -n'estem segurs- recollirà les experiències passades i se situarà en el primer lloc la mobilització unità- riadel nostre poble. Aquest és l'objec- tiu d'aquestes ratlles, aquesta és la voluntat del nostre Partit.
Carles Caussa 1 Mitjà